Castells?
Unes construccions humanes? Només?
L’ambició d’aquestes pàgines és d’ajudar a conèixer o a conèixer millor el món casteller.
S’adreça doncs a un públic de “castellers encara verds!”, a aquests que tenen ganes de volen descobrir i entendre aquesta tradició.
Els castells a Catalunya Nord
Qüestions freqüents,
respostes curtes.
A la primavera del 1996 el Consell d’Administració d’Aire Nou de Bao va constatar que l’entitat comptava amb 150 socis. La major part de 40 anys en amunt que s’iniciaven a la sardana, participaven als tallers de llengua o a les conferències i àpats, i una quinzena entre els 7 i 12 anys que feien teatre.
Faltava les generacions de 12 a 40 anys.
En Cala, (Josep Serra) va proposar de crear una colla castellera i és així que vam arrencar el projecte que trigaria uns mesos per a esdevenir realitat.
Els castells tenen una bona imatge, és un símbol de Catalunya que atreu. Són molt visuals, s’hi veuen gent de totes generacions, s’entén que és una activitat exigent.
La dificultat és de fer entendre que a un castell:
1- tothom hi té cabuda
2- que la part més visible no és la que arreplega més gent. D’una altra manera es pot dir que pujar a un castell no és la normalitat d’un casteller, la normalitat és de fer pinya.
3- un castell demana una gran diversitat de persones: poden ser mainatges o adults, poden ser dones o homes, poden ser alts o baixos, joves i no tan joves… la diversitat és essencial, com n’és la motivació.
No hi ha cap activitat que tinguin un risc 0! Els castells no se n’escapen.
El risc de caiguda és inherent a l’activitat, però el procés de reflexió també és inherent. La seguretat és una prioritat. S’han introduït mesures com l’ús obligatori de cascs per la mainada del pom de dalt, així com protocols d’assaig rigorosos i formació per a les colles que permeten limitar al màxim els riscs.
Avui hi ha dues colles:
Els Castellers del Riberal
Els Pallagos del Conflent
Però fem memòria:
Segons el que ens ha explicat un casteller, hi va haver un intent frustrat el 1992 a Estagell. Va durar un parell d’assaigs i no va anar més lluny.
Els Castellers del Riberal han estat els primers a fer realment castells. Els primers assaigs tingueren lloc a l’octubre del 1996, el primer pilar de 4 per la Festa Major de Bao el 1997, el primer castell de 6 pel bateig de la colla el 15 de juny del 1997 a Toluges. Els Castellers de l’Albera i els Castellers de Barcelona van apadrinar els Castellers del Riberal.
La segona colla nord-catalana va ser Els Angelets del Vallespir, van començar els assaigs el setembre del 2001, van ser presentats oficialment per Sant Jordi 2002, apadrinats pels Nens del Vendrell i els Castellers del Riberal
El 2005 els Angelets de la Terra volien crear una colla castellera a Perpinyà, però no va anar més enllà de la voluntat.
El 2006 hi va haver un projecte que hauria pogut veure el dia entre Cornellà del Bercoll i Bages, però se va aturar en sec.
El 2013 va néixer el projecte des del Casal del Conflent que va veure el dia sota el nom dels Pallagos del Conflent, colla apadrinada pels Castellers de Terrassa i Castellers del Riberal.
El 2017 un nou projecte neix a la Salanca, fan un pilar de 4 en camisa blanca, però per la falta d’efectius se transforma en colla de falcons: Els Falcons de la Salanca.